Prova de rendiment òptic: s'utilitza un espectrofotòmetre per mesurar la transmitància en el rang de llum visible (380-780 nm) i un mesurador de boira per mesurar el valor de boira de la lent.
Prova de resistència a l'impacte: s'utilitza una bola d'acer{0}}d'alta velocitat (p. ex., 6 mm de diàmetre, 0,86 g de massa) per impactar la lent a una velocitat específica (p. ex., 45 m/s) i s'observa el trencament o la deformació.
Proves de protecció química: les ulleres estan exposades a concentracions específiques d'àcid, àlcali o dissolvent, i s'observen la seva resistència a la corrosió i els canvis de material.
Prova de protecció ultraviolada: s'utilitza un mesurador de radiació ultraviolada per mesurar la transmitància de les ulleres a diferents longituds d'ona de la llum ultraviolada i es calcula la seva taxa de bloqueig UV.
Prova d'ús: simulant escenaris d'ús-reals, s'avaluen la comoditat, el segellat i l'estabilitat de les ulleres.
